2005-12-27

Nostalgia

"Mirando sus ojos me parece que bebo su sangre lentamente..."

Esta frase, extraida de la Casa de Bernarda Alba, está escrita por Federico García Lorca. Lorca, como intelectual de la época, era susceptible de alterar el 'orden social' que el alzamiento militar del 18 de julio de 1.933 quería establecer por la fuerza de las armas. Por definición, lo que significaba Lorca era o debía ser, enemigo de un régimen autoritario y por lo tanto erradicado. Sus ideas progresistas (pese a no militar en nigún partido político), así como su reconocida homosexualidad fueron algunas de las causas de hacerle merecedor de una muerte sin juicio en algún lugar a las afueras de Viznar, Granada, donde se refugiaba. En la madrugada del del 18 al 19 de agosto de 1.933 murió el poeta, el dramaturgo, el genio de la lírica, asesinado como muchos otros antes y después de ese día, fusilado ante un paredón.

Hay una obra de Lorca que me impresionó y fue Poeta en Nueva York. En ella el autor se rebela contra deshumanización que provoca la impresionante urbe en el hombre. Denuncia la marginación de los negros, por parte de la sociedad y se le da gran importancia a todos los temas de ámbito social tales como las injusticias, el materialismo o la esclavitud del hombre moderno frente a las máquinas. Es la perfecta harmonía del autor ante toda muestra de sufrimiento humano.

Después de su muerte artistas como Machado ("El crimen fue en Granada") , Alberti ("Balada del que nunca fue a Granada") o Miguel Hernández homenajearían al que muchos consideramos un mito de la literatura moderna, ya que su persona trascendió por encima de su obra y su poesía.

Lorca fue asesinado por las mismas gentes que interrumpieron al rector de la Universidad de Salamanca, un tal Miguel de Unamuno, con gritos de "¡Muera la inteligencia! ¡Viva la muerte!". Ese mismo que a las tropas franquistas les dijo "Vencereis, pero no convencereis.", frase que por cierto se ha intentado apropiar muy indebidamente el actual Alcalde de Salamanca.

Lorca fue un adelantado a su tiempo, un autor capaz de llegar a lo más profundo del ser humano y mostrar toda su angustia y pesar. Lorca era ingenio, arte, tristeza, pesares, amor y vida, mucha vida expresada de muchas maneras. Y nos privó de Lorca una acusación anónima (que cobardes son siempre los traidores) y una bala en la nuca. Como Lorca muchas cunetas de este país nos han privado de muchas gentes queridas, familiares míos entre ellas. Pero de lo que nunca nos privarán es de su recuerdo y de nuestra capacidad para honrar a tantas y tantas injusticias por las que todavía nadie en este país ha pedido perdón.

19 comentarios:

Anónimo dijo...

Engrunes
Joan Oliver

Els preus que s'abaixen

Ahir Renfe va anunciar que en la línia de suposada alta velocitat entre Madrid i Lleida els preus baixaran entre un 7% i un 16%. El secretari d'Estat d'Infraestructures es va permetre dir que la culpa que aquest trajecte fos car era del govern del senyor Aznar, que va ser qui va fixar les tarifes fa més de dos anys. Naturalment aquest bon senyor, anomenat Víctor Morlán, es va guardar prou d'explicar que el seu govern socialista no s'havia plantejat mai abaixar-les i que si ara les abaixen és per l'escàndol que vam muntar a l'antiga Corona d'Aragó en assabentar-nos que els nous traçats de TGV a l'Espanya castellana no només anaven molt més de pressa sinó que també eren molt més barats. I és que això de fer pagar sempre als catalans només s'aguanta per la falta de transparència: quan hi ha informació clara i contrastable la discriminació acaba sent impossible en democràcia.

Les balances que no es publiquen

Deu ser per això que aquest govern espanyol tan amic ha incomplert el compromís de fer públiques abans d'any les balances fiscals entre les diferents comunitats autònomes. No fos cas que els catalans poguéssim constatar de manera incontrovertible la magnitud de l'espoli i ens poséssim pesats en això de voler la clau de la caixa. El PSOE d'en Sabater segueix practicant el mateix obscurantisme que el PP de l'Aznar i el PSOE d'en González.

Un de cada tres euros no torna

Com que el PSOE incompleix els seus compromisos de fer públiques les balances fiscals i com que aquest any l'informe de la Federació de Caixes d'Estalvis tampoc no dóna dades sobre la qüestió, ves a saber per indicació de qui, ens haurem de conformar amb estimacions aproximades. I les estimacions més moderades diuen que el dèficit fiscal català ha crescut de manera significativa el 2004 i el 2005 i que hem arribat ja a un punt en què un de cada tres euros que paguem en impostos els catalans se'n va a Madrid per no tornar mai més. I no pensin que només ens prenen un de cada tres euros de l'IRPF, també de la resta d'impostos, inclòs l'IVA. Com que paguem un 16 per cent d'IVA, cada cop que comprem una mercaderia o paguem un servei, el 5 per cent de la factura se'n va directe cap a engreixar el dèficit fiscal.

Fer dijo...

Benvolgut Joan,

Sobre l'AVE, l'escàndol que suposadament vam muntar a l'antiga Corona d'Aragó (a Sicilia, Atenas, etc... també es queixen de l'AVE Madrid-Bcn?) es munta perquè el tren no té les prestacions que hauria de tenir un tren d'alta velocitat com és, per exemple, l'AVE Madrid-Sevilla. Et pot semblar més o menys convenient, però aquest si que funciona com Deu mana. La diferència és que el que funciona l'han fet els socialistes i l'altre els PePeros amb les seves comisions, etc... Si us plau, no es queixi a sobre de que un socialista baixi aquestes tarifes, estem acostumats a demanar disculpes per les coses mal fetes dels de dretes, sempre, o no recorda al senyor Joaquim Nadal demanant disculpes pel tema del Carmel? Qui va projectar l'obra del Carmel, se'n recorda?

Balances Fiscals... paciència, han dit que les treuran i les treuran. No es Sabater, és Zapatero.

Dèficit Fiscal. Miri jo estic molt orgullós de sentirme català i espanyol. Però això no em cega la vista, els meus valors són els de la igualtat i la solidaritat entre tots els HOMES i les PERSONES. Per això si una part dels meus impostos van a la resta de l'Estat no em sap greu pq segur que allà ho necesiten. Que Catalunya també necessita millorar la financiació? És veritat, per això aprobarem aquest Estatut gràcies a un President de la Generalitat Socialista i a un president de l'Estat Espanyol Socialista. El que passa és que ja no recordem els vuit anys del PP on Catalunya va rebre ENGRUNES en inversions i això que durant 4 va estar gobernant amb CiU. Que va aconseguir Catalunya durant aquests 4 anys de govern de dretes?. RES, NI ENGRUNES.

Fer dijo...

Perdón por el lapsus Julián, por supuesto que murió en 1.936 y en cuanto a lo su activismo político, es verdad que su cuñado era alcalde socialista de Granada y que además, este también fue fusilado.

Anónimo dijo...

S'ha plantejat mai fer el blog en català? ho dic perquè és la llengua dels eu parlament i està en perill d'extinció, potser que fem alguna cosa per protegir-la.
La inversió pública a Catalunya ha baixat amb ZP, Aznar invertia més. I qui digui el contrari menteix i punt.

Pedro dijo...

Euskadi té concert econòmic i no per això de ser solidari amb la resta de l'estat. per ser solidari s'ha de tenir dret a decidir el grau de solidaritat.
I si no es publiquen ara les balances fiscals no serviran per a res, doncs només poden servir per a negociar el finançament i si quan es publiquen Solbes ja ens ha engegat la LOFCA no serveixen per res.

Fer dijo...

Sobre la llengua que fa servir cadascun, doncs miri... faig servir la meva llengua materna perquè hi ha forces amics de fora de Catalunya que els agrada saber que escric. Sabia que tard o d'hora algú m'ho preguntaria això i la veritat no tinc temps per fer-ne un per cada idioma. Això de què està en perill d'extinció... no ho entenc de veritat, és la llengua que fan servir tots els alumnes a totes les escoles... per mi la verdadera normalització lingüística és l'armonia entre les dues llengües... però sobretot, que tothom tingui la llibertat d'expressar-se com vulgui. Sobre la inversió pública... escolti recentment hem rebut amb satisfacció la notícia de que 71.000 families rebren ajudes a l'habitatge, 857 milions d'Euros que suposen un 120% més que el que es va destinar entre els anys 2002-2005... El problema dels fets demostrats és que no es poden interpretar senyor anònim.

Sobre les balances fiscals i la solidaritat estic preparant un post que segur que li agradarà al senyor Pedro.

Carmen Bastida dijo...

La función de las lenguas es entenderse...así que para el usuario anónimo: ¿es que no entiende el castellano??, ho sento però m'indigna que encara avui dia estiguem en la mateixa dicotomia: escriure és buidar-se, expressar sentiments,...i si una persona ho fa millor en castellà, no és lícit??, què ens importa: el missatge o les formes??
Para mí está claro, EL MENSAJE!!!cuanto más extensivo se haga mejor!!!!
Así que: RESPETO!!!

Fer dijo...

La funció d'un llenguatge ha de ser millorar la comunicació entre les persones, no crear més barreres. Qui ni entengui això és que és un autista. Jo estic molt orgullós de parlar perfectament dues llengües. No se si algú s'ha fixat que miro de respondre a tothom en l'idioma en el qual es dirigeix a mi. Ho faig per pura educació, després soc jo que decideixo com expressar-me. Tan greu és¿?

Pedro dijo...

Lamento haver de linkar això, sé que no t'agradarà geire però ho ha fet una institució independent comla cambra de comerç:
http://www.cambrabcn.es/Catalan/Economia/documents/valoracio_inversio.pdf

Jo crec que efectivament l'important és el missatge. Per això encara que el Periódico sigui traduit al català segueix tenint una ideologia espanyolitzadora.
Ara, no està de més intentar protegir la llengua catalana, és un patrimoni a conservar. Franco la va intentar suprimir i va sobreviure gràcies a l'esforç de molta gent.

Fer dijo...

Primer, no se que entendràs tu per independent però de ben segur que la Cambra de Comerç no ho es.

D'altra banda em fan molta gracia les teves crítiques a El Periódico, un diari que dona la LLIBERTAT als seus lectors de que escullin la llengua que volen fer servir. Això em recorda als temps d'en Franco quan molts avis deien això de que aquests joves demanaven masses llibertats i això els saturava.

Per últim no se ben bé que coneixeràs tu d'en Franco però jo que soc socialista, fill de militant del PSUC lliutador per les llibertats a Catalunya durant la dictadura i net d'un secreteri general del Partit Comunista durant la guerra civil a la Línea de la Concepción, Cadis n'he sentit moltes i n'he patit moltes d'injusticies. No volgueu donar-nos llións sobre en Franco si us plau. Molts l'odiem més que vosaltres perqué no només ens va intentar robar la llengua als catalans, ens va robar les persones que més ens estimavem.

Pedro dijo...

Només a tu te les va robar? Com saps que a mi no em va robar ningú? Ja has tret el tòpic del catalanista burgès que va viure bé amb Franco? Què ets endeví?
A mi tant la república com Franco em van matar familiars. I els odio els dos igual.

Què és la cambra? Convergent?JAJAJAJA

Fer dijo...

Odies la República? Estas comparant la república amb el Franquisme? És que ets incapaç d'entendre que el que va passar al 1933 va ser un alçament militar contra una estat democràtic de ple dret? Que no entens que si cap militar sublevat franquista no s'hagués alçat contra la democràcia no hauria mort ningú en aquest pais perquè no hi hauria hagut cap guerra? I tot i així els comparas i dius que odies per igual tots dos bàndols! Va home va!

Per cert tot i que defenses molt el català, que és la teva llengua, veig que tens certs problemes per entendre-la. Jo en cap moment he parlat de tu, tot ho contrari, he dit "...no se ben bé que coneixeràs tu d'en Franco però jo ..." i en cap moment he fet cap suposició de la teva realitat familiar.

Sobre la Cambra jo no he dit que sigui convergent, he dit que no és independent... que ho penses tu que és convergent?

Pedro dijo...

Has llegit alguna cosa de Juan Negrín? No sento més simpatia cap a ell que cap a Franco, Largo Caballero em mereix molt més respecte, o Azaña, però la república de la guerra va ser nefasta, per cert, a Calvo Sotelo no el van assassinar militars, el van assassinar anarquistes, pocs dies abans de començar la guerra.

La Cambra és sempre del color on bufa el vent.

T'aconsellaria que quan parlis de TV3 et guiïs pel que hi veus, no pels tòpics, doncs si t'hi fixes descobriràs que programes com el de la Barceló (empleada del grupo PRISA) són molt propers a l'actual govern. Entenc el teu resentiment cap a CiU, però alhora d'analitzar una TV ens hem de guiar per criteris objectius. Jo no crec que carles Francino, que ara ha marxat a la SER i va dirigir molt de temps els informatius, pugui ser qualificat de convergent.
TV3 és de mala qualitat, però al costat de les altres teles no hi surt mal parada.

Fer dijo...

M'agrada molt de veritat que relaxem el to de la discussió, a vegades tots ens escalfem i parlem d'una manera massa visceral.

Sobre la República tinc molt clar que va ser sotmesa a presions burgeses, religioses i evidentment militars, les quals (intent de còp d'estat al 1932 inclós) van esdevenir en el bieni negre de Lerroux, la CEDA i companyia el qual va crispar del tot l'ambient entre la dreta i l'esquerra. Recorda que en el primer bieni la República va concedir un Estatut a Catalunya i que en el segon les transferències a Catalunya es van rebutjar pel nou govern. Va ser quan van tornar a guanyar les esquerres i Azaña va formar govern que la dreta no va acceptar-ho i va començar a desestabilitzar el pais. Molts va ser els factors pels quals el govern de coalició d'esquerres no va poder combatre la sublevació, disputes, rivalitats, manca d'ajuda Internacional, etc... però els culpables són els que són i aixó és inquestionable. Hi havia una democràcia a Espanya, que va reconeixer Catalunya, el Pais Vasc i Galicia i les seves singularitats... aixó li feia massa por a la dreta entre moltíssimes altres raons de caire més social... no ens oblidem d'aixó si us plau. Podriem estar hores i hores debatint sobre la segona República i la Guerra Civil peró els culpables són els que son.

Sobre TV3... m'has posat dos exemples, Barceló i Francino. Dues excepcions que confirmen la regla del que ha estat TV3 siguem sincers.

En quant a la cambra de comerç estic d'acord amb tu, peró et recordo que és una entitat que promou el benestar del comerç i les empreses... no té un objectiu molt social que diguem.

Fer dijo...

T'equivoques en una coseta, a Calvo Sotelo el van matar companys del tinent Castillo, militar instructor de les Joventudes Socialistas, el qual havia estat assassinat dies abans, com a venjança.

Pedro dijo...

Crec que de la guerra civil en podriem parlar anys, i no som historiadors, és un tema interessant però no sóc gens entès en la matèria.

Sí que et volia comentar el tema de TV3. Crec que en Francino i la Barceló no són cap exemple. Són dos periodistes que han preferit ser empleats de Polanco a treballar a la televisió pública catalana. Barceló va obligar a grava el seu programa 180 graus per poder presentar la gala dels premios Ondas, patrocinada per Polanco, Barceló ha gaudit durant 3 mesos d'un infoxou en horari de màxima audiència que ha acabat sent suprimit pels seus baixíssims índexs d'audiència, cosa que demostra que l'audiència no és tonta. Barceló no és cap exemple, és una persona que ha gaudit de lúnic infoxou en molts anys en horari de prime time.
Francino per tu és un altre exemple, per mi no, ha dirigit durant 15 anys els informatius de TV3, i no es pot dir que aquest senyor tingui una ideologia ni nacionalista ni conservadora, doncs el director és una persona improtantíssima tant pel canal com pels informatius en si.
També Júlia Otero, de la qual tots sabem les preferència polítiques, va gaudir durant anys de l'espai de tarda, no és cap excepció, l'espai de tarda és dels més importants de TV3.

Que hi ha presentadors que es poden considerar nacionalistes? Potser. Potser Albert Om, que ha deixat molt clar que per ell TV3 és la champions i mai se n'anirà a fer programes per Espanya a no ser que l'obliguin. Miki Moto ha implantat un programa tant senzill com anar pel món entrevistant a la gent, propi de la BBC i molt innovador en un panorama dominat per la telescombraira, on la millor sèrie de TVE1 (Cuéntame) està copiada d'una de TV3 (Temps de silenci). Pel que fa a Mònica Terribas, què dir-ne, competeix amb Buenfauentes, Sardàs o Pepe Navarro amb un infomatiu seriós i interessant.
TV3 a més innova amb programes com caçadors de bolets, sèries com lo Cartanyà o Porca Misèria. Jo sóc molt crític amb TV3 però segueix fent coses molt millor que les altres.

D'altra banda m'agradaria que entenguessis el nacionalisme des de la perspectiva d'Ernest Lluch, no des de la perspectiva de Celestino Corbacho.

Fer dijo...

Quan deia que eren exemples, volia dir això, exemples, que no exemplars... m'explico?

Jo tinc la meva visió dels nacionalismes que m'he format des dels meus plantejaments. No sé quins són els de Corbacho, perqué és impossible conèixer totes les opinions.

Per últim et recomano a que t'informis sobre les reformes estatutàries que va mirar de promoure la república espanyola en el seu bieni reformista. Així entendràs perqué en el bieni negre Macià va proclamar la República Catalana... perqué tot el que s'havia avançat en els dos primers anys ho van voler recular en un tres i no res. Jo se que a molts nacionalistes no els agrada reconeixer que hi ha una part d'Espanya que respecta i enten Catalunya... però la veritat és que és així.

Pedro dijo...

Suposo que t'has confós, Macià va proclamar la república l'any 31. Quan volies dir això del bienni negre suposo que et referies a la proclamació de l'estat català per part de Lluís Companys, aquest president que el PSC es volia agenciar amb uns cartells ("un president d'esquerres" deien uns cartells del PSC). Lluís Companys va proclamar l'estat català en solidaritat amb els germans d'esquerres de la resta d'Espanya. Crec que es va equivocar.

Em sembla molt bé que tinguis la teva pròpia idea del nacionalisme. Però em sembla entendre que negues l'herència de Valentí Almirall. Jo no crec que ens heguem de dividir entre nacionalistes i no nacionalistes, però alguna cosa ha de diferenciar el PSC del PP, apart del fet que un sigui de dretes i l'altre no.

No és que cregui que no hi ha espanyols que ens entenguin. Però crec que n'hi ha pocs. El dia de la presentació de l'Estatut l'única personalitat que va anar a l'acadèmia de les arts on hi havia part de la societat civil catalana va ser Santiago Carrillo, de tots aquells que donen suport al PSC en les campanyes electorals ni rastre. Et recomano aquest article d'Albert Om sobre aquest tema.

Article d'Albert Om:
On són els 'progres'?
Què se n'ha fet, de tots aquells artistes 'progres' espanyols que es van passar la campanya electoral reclamant un canvi a Catalunya? ¿Algú els ha sentit, ara que Catalunya vol canviar Espanya?

Els últims dies hem assistit impertèrrits a les reaccions irades de l'Espanya de sempre. La vella guàrdia del PP s'ha ajuntat amb la del PSOE, el Defensor del Poble amb el governador del Banc d'Espanya, els militars amb la família reial, el Jiménez Losantos amb el Pedrojota, i els ultres que rebenten actes amb les pàgines webs que proclamen el boicot als productes catalans.

Res de nou. Ja sabíem que aquesta Espanya existia. El problema és que ens pensàvem que també n'hi havia una altra. I ha resultat que no, que les dues Espanyes poden estar a mata-degolla pels matrimonis homosexuals, per la immigració o per la guerra a l'Iraq. Però quan es tracta de reconèixer que aquest Estat el formem nacions diferents, només n'hi ha una, d'Espanya: la que desbarra. Els altres callen, i amb els seus silencis tan eloqüents deixen Zapatero com Gary Cooper: sol davant el perill.

¿O és que heu sentit algú que hagi sortit a defensar una Espanya plurinacional? ¿On són els amics del Serrat: l'Ana Belén, el Joaquín Sabina o el Víctor Manuel? De la manera que els agrada signar manifestos, ¿per què no en fan un que reclami respecte cap a l'Estatut que ha aprovat el 90% dels catalans? O ¿per què no organitzen un concert Per a una nova Espanya a Las Ventas? ¿No deuen pas tenir por que els xiulin, com li va passar al Raimon després de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco?

A les eleccions del 2003, el PSC projectava vídeos de gent de la faràndula espanyola, com Ramoncín, Imanol Arias o Juan Echanove, que apostaven per un canvi a Catalunya. ¿Els heu vist que obrissin la boca ara? Algú sap on para Javier Gurruchaga, que cantava l'All you need is love amb Pasqual Maragall?

¿És que ningú de fora de Catalunya pensa aixecar la veu per protegir els catalans dels insults que rebem? ¿Què en diuen, de tot plegat, comunicadors amics com Millàs, Gabilondo o Vicent? ¿On són aquells famosos que apareixien en espots de la Generalitat dient que els catalans érem gent molt acollidora? No vull creure que només surtin a defensar Catalunya si cobren. ¿I on és aquella plataforma d'artistes que, amb la família Bardem al capdavant, cridaven No a la guerra?

Si algun d'aquests progres es creu, de veritat, això de l'Espanya plurinacional, hauria de parlar ara. Si opta pel silenci, a la pròxima campanya electoral es pot estalviar el viatge. Ja no ens el creurem.
Albert Om AVUI(25(10/05)

Anónimo dijo...

¿El ejército republicano es aquel que envió niños de 16 años a la guerra? Realmente un ejemplo de lo que no se tiene que hacer.